La medicina i la música-Malalties dels grans compositors

Conferència: “Malalties dels grans compositors”

Conferenciant: Dtr. Carles Paytubí i Gari, Dtor. en medicina i cirugia per la UAB

12  de maig de 2015

 No és habitual pensar en les malalties que han patit els compositors al llarg de la història de la música. La selección d’aquests no ha estat fácil doncs tots d’una forma o una altra han patit les conseqüències de la seva genialitat així com del momento històric viscut. Alguns dels compositors dels que parlarem serán Bach, Beethoven, Mozart, Chopin, Ravel, Mahler, Brahms, Paganini i Wagner.

Johann Sebastian Bach considerat per molts el pare de la música ha estat considerat la primera de les tres B de la historia de la música. Casat dues vegades va tenir 20 fills dels que la meitat van morir per diverses raons. Era diabètic i va patir una intervenció de cataractes en l’ull erroni per un oftalmòleg ambulant anomenat John Taylor. Morir als 65 anys d’un ictus complicat amb una pneumònia.

Ludwig Van Beethoven va ser un dels dos fills supervivents (d’un total de 6) del matrimoni entre Johann Van Beethoven y Maria Keverich. Va patir una sordesa neurosensorial conseqüència d’una otosclerosi iniciada precoçment als 26 anys. Morir com a conseqüència d’una insuficiencia hepática secundari a la seva afició a l’alcohol.

Mozart va ser un infant débil. Va patir moltes infeccions respiratòries a la juventud. Quatre han estat les teories sobre la causa real de la seva mort. La que sembla prevaleix sobre la resta va ser la d’una glomerulonefritis postestreptocòcica. Va ser enterrat segons el ritus masònic.

Frederic Chopin només va escriure música per a piano. Sempre s’ha cregut que la seva mort estaba relacionada amb una tuberculosi pulmonar. Estudis i revisions posteriors sustentan la teoria de que realment va patir una fibrosi quística. El seu cos reposa al cementiri de Pierre Lachese a París mentre el seu cor es conserva segellat amb alcohol a Varsovia.

Maurice Ravel, compositor francés, va patir un tipus de demencia anomenada de Pick que tot i que va ser intervingut per neurocirurgià de París va morir finalment.

Gustav Mahler, considerat el millor director d’orquestra de la primera meitat del segle XX, va morir d’una endocarditis aguda tot i desplaçar-se des de Nova York, on residia, fins a París.

Richard Wagner, fumador sever, va morir d’un infart de miocardi durant la 16 representació de la seva ópera Parsifal.

Text: