Avois Fembres

Conferència: “Avois fembres”

Conferenciant: Sr. Roger Benito Juliá,  Historiador

03 de febrer de 2015

Àvols fembres i alcavots: la prostitució a l’Edat Mitjana

La prostitució és un fet inherent al llarg de la historia. Es dóna tant a les societats antigues, modernes i també a l’actualitat. Parlar de la prostitució medieval pot semblar-nos contradictori. Com s’encabia la prostitució en una societat moralment estricta?

A l’Edat Mitjana podem distingir dues etapes. Al llarg dels segles XII-XIII els reis i les autoritats municipals intentaran prohibir i eradicar la prostitució, sense èxit. A la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV) es tolerarà la prostitució com un mal menor. Aquesta idea segueix el precepte de Sant Agustí que diu que s’ha de tolerar la prostitució per evitar mals pitjors (adulteri, sodomia, bestialisme, violacions etc.). La prostitució passà a ser un fet quotidià i regulat com una activitat més a les ciutats.

Els bordells van ser edificis de titularitat municipal. Per exemple a Barcelona els bordells els controlava el Consell de Cent que els arrendava a qui els volgués explotar. Al segle XV el negoci dels bordells esdevindrà tant lucratiu que algunes famílies importants de la ciutats voldran controlar-los.

Les dones medievals tenien que seguir una de les dues línies marcades per la societat medieval: el casament o l’enclaustrament (casament amb Déu). Quan les prostitutes volien abandonar la seva vida podien casar-se i passar de dones públiques a dones privades o bé ingressar en un monestir dedicat a la seva redempció. Ambdues vies de sortida feia que les prostitutes tornessin al camí marcat per la societat medieval a les dones.

Els alcavots o mitjancers eren perseguits fervorosament per les autoritats municipals medievals, ja que realitzaven competència deslleial als bordells municipals. Els alcavots i les alcavotes eren castigats i expulsats de les ciutats per aquest motiu.