Von Karajan

Conferència: “Von Karajan”

Conferenciant: Sr. Pere Andreu Jariod i Ventura,  Periodista, Musicòleg i Divulgador musical

27 de gener de 2015

Parlar de Herbert von Karajan és fer-ho no només d’un dels més grans directors d’orquestra del segle XX, sinó també d’una icona de la música clàssica. Nascut a Salzburg l’any 1908, en el si d’una família de l’alta burgesia, de ben jovenet va tenir clar que s’acabaria dedicant a la música, tot i el seu interès per la ciència i la tècnologia.  Es va formar a la seva vil·la natal i després a Viena. Durant la dècada del 1930 va fer-se càrrec de la direcció de diversos teatres d’òpera de ciutats petites i a final d’aquella dècada ja dirigia les principals orquestres austríaques i alemanyes. Durant la Segona Guerra Mundial va continuar la seva activitat a Alemanya i Àustria, per la qual cosa va ser molt criticat. Després de la Guerra i per aquesta relació amb el nazisme, se li va prohibir dirigir però, cridat per el productor musical Walter Legge, va traslladar-se a Londres, on el 1946 va fundar l’Orquestra Philharmonia, amb la qual ràpidament va començar a oferir concerts i enregistrar. L’any 1955 va ser nomenat titular de la Filharmònica de Berlín, que dirigiria gairebé 35 anys, fins al final de la seva vida. Amb aquesta orquestra va oferir centenars de concerts i moltes gires, i junts van enregistrar les principals obres del repertori. A Barcelona va venir a dirigir-hi com a mínim dues vegades, els anys 1968 (Palau) i 1972 (Liceu). Gràcies a ell es van edificar dos grans espais per a la música: la Philharmonie de Berlín (la seu de l’orquestra berlinesa) i el Festpielhaus de Salzburg. Karajan també va ser el primer en fer entrar una dona (la clarinetista Sabine Meyer) a la Filharmònica i va apostar per intèrprets joves que avui són figures internacionals, com Mutter o Kissin, entre d’altres. Va dirigir no només repertori simfònic, també molta òpera. A més, va realitzar pel·lícules de concerts, creant la seva pròpia productora, fet que va incrementar encara més la seva popularitat. Un personatge admirat i odiat, que va acumular poder i fortuna. Ens va deixar l’any 1989, fa més de 25 anys, però el seu llegat segueix viu, gràcies sobretot als seus nombrosos i, en molts casos, referencials enregistraments.

Pere  Andreu Jariod