Les aus del delta Llobregat

Conferència: “Les aus del delta Llobregat”

Conferenciant: Sr.Francesc Xavier Santeufemia, Tècnic de presentació de la Biodiversitat

9 de decembre de 2014

El Delta és tota la plana situada entre Garraf i Montjuïc, amb una superfície d’uns 100 km2. L’hemidelta esquerre està totalment urbanitzat (37 km2 de terra deltaica i molt fèrtil, dedicada a usos urbans i industrials). Només queden uns pocs camps al costat de Bellvitge (can Trabal), i alguns camps d’horta i de fruiters al costat del riu en Cornellà, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat. Zones com  la Marina d’Hospitalet – Zona Franca i tots els camps de conreus que hi havia al costat de la desembocadura del riu ja han desaparegut.

L’hemidelta dret també està urbanitzat en gran part, però encara queda una part no urbanitzada, integrada en el Parc Agrari, que té al Delta uns 21,5 km2 . Però la major part del Parc Agrari està dedicat al conreu intensiu d’horta, poc adient pels ocells i la fauna en general.

Els espais naturals protegits sumen 10 km2. En resum, sense comptar el Parc Agrari, al Delta només queda un 10% de la superfície original protegida, amb els paisatges d’aiguamoll que el caracteritzaven. Aquí és on es concentra la diversitat d’ambients, de flora i de fauna.

Els paisatges dels espais naturals protegits són variats. Hi ha zones humides (maresmes, llacunes, prats inundables), platges sorrenques amb vegetació dunar, pinedes sobre dunes i camps de conreu. S’han identificat uns 20 hàbitats d’interès de conservació a nivell europeu, com els saladars, les jonqueres halòfiles, les alberedes…D’aquests hàbitats, 3 estan declarats com d’interès de conservació prioritari, per la seva raresa a Europa, com són: les llacunes amb vegetació submergida, els massegars i les pinedes sobre dunes riques en orquídies.  Aquesta varietat d’ambients i de comunitats botàniques, es correspon amb una gran diversitat de plantes: a tot el Delta s’han identificat prop de 1.000 taxons. D’aquestes, diverses estan amenaçades a nivell de Catalunya i algunes en perill d’extinció a Catalunya, com l’Estaquis marítima i la Trencadalla. A nivell de fongs la varietat també és molt gran, amb unes 200 espècies localitzades al Delta, especialment a les pinedes litorals. Un cas especial és la gran diversitat d’orquídies del Delta, amb 23 espècies. La varietat d’orquídies es correspon amb la varietat de fongs i amb l’antiguitat de les pinedes litorals.

La diversitat de plantes i de comunitats vegetals té associada una gran diversitat a nivell d’animals. Destaquen els invertebrats, poc estudiats, excepte alguns grups. Per exemple, hi ha unes 200 espècies diferents de papallones nocturnes, i 180 espècies diferents de heteròpters (xinxes), amb algunes espècies rares en el conjunt de Catalunya i de la Península Ibèrica, com Politoxus siculus. En el grup dels peixos, destaquen les anguiles, i sobretot, els fartets, amb poblacions molt localitzades. En el grup d’amfibis, sobresurten espècies com la reineta, mentre que les altres espècies són escasses. Dintre dels rèptils, hi ha espècies en situació delicada, com el sargantaner petit i la tortuga de rierol, amenaçada per les tortugues exòtiques. En el grup dels mamífers, destaquen les poblacions de rosegadors com el talpó comú, d’insectívors com l’eriçó clar, de carnívors com la mostela, i de ratpenats.

Les aus són el grup més divers i abundant del vertebrats en el Delta, amb unes 350 espècies diferents observades. La diversitat d’espècies, es correspon amb la diversitats d’ambients presents, però també es veu afavorida per estar el Delta enmig d’una ruta migratòria d’aus i a mig camí d’altres aiguamolls d’importància. De fet, la majoria d’aus del Delta són migradores. Hi ha molt poques que siguin estrictament sedentàries, com els pardals o les garses. Hi ha espècies que només es presenten durant les seves migracions, com molts limícoles. Hi ha espècies que són estrictament hivernants, com la Daurada grossa o la Fredeluga. Altres espècies són estivals, venen només en primavera i estiu, per a nidificar-hi, com les Perdius de mar.  Altres espècies tenen una part de la seva població sedentària, una altra part migratòria, i una altra part hivernant, com els ànecs collverds o els estornells. Entre les espècies migradores hi ha unes quantes que són rares al Delta, normalment perquè es desvien de la seva zona de migració habitual.

Al Delta hi ha aus pertanyents a 63 famílies diferents, que s’agrupen en 21 ordres. La majoria pertanyen a l’ordre dels passeriformes (ocells petits). El segon ordre en nombre d’espècies és el dels caradriformes (limícoles i gavines), seguit dels anseriformes i dels falconiformes. En nombre d’exemplars, a l’hivern, els més importants són els anseriformes i els caradriformes, seguits dels ciconiformes i dels gruïformes. Els anseriformes comprenen 33 espècies, la majoria d’ells ànecs hivernants. Espècies destacables són l’ànec collverd, el cullerot, i el xarxet.  Els caradriformes comprenen 78 espècies: a l’hivern destaca la població hivernant de Fredeluga, de Daurada grossa, de Becadell i de Xivita. A l’estiu, el Corriol camanegre i el Corriol petit. En època de pas els Territs, els Corriols, les Valones, les Gambes roges, els Batallaires…Entre les gavines, destaca la Gavina corsa a la primavera i la Gavina riallera, la Gavina capnegre i el Gavià argentat a l’hivern. Els ciconiformes (cigonyes i bernats), són escassos en espècies (14) però important en nombre. A l’hivern sumen uns 600 exemplars, la majoria esplugabous, martinets i bernats pescaires. Els falconiformes són un grup divers (27 espècies), però en nombre d’exemplars és escàs (55 exemplars). L’espècie emblemàtica és l’arpella i també destaca l’àliga pescadora. L’ordre dels gruïformes té 11 espècies, però dues espècies són àmpliament presents en les zones humides del Delta, la fotja i la polla d’aigua. Entre els passeriformes,  amb 125 espècies, tan sols 24 estan lligades a les zones humides. Destaquen els rossinyols bords, i les diferents espècies de boscarles