L’hospital d’Olesa de Bonesvalls

Conferència:  L’hospital d’Olesa de Bonesvalls”

Conferenciant:       Amics de l’Hospital

25 de març de 2014

Com es guarien els homes i les dones de l’Edat Mitjana? En un món on la medicina era privada i molt cara com s’ho feia la gent sense recursos per accedir-hi? La resposta eren els hospitals medievals. Aquests hospitals públics complien la funció de sanitat pública. Els hospitals medievals eren espais polivalents: s’hi acollien malalts, s’hi refugiaven els pobres, els desvalguts, els bojos… Existien diversos tipus d’hospital segons la seva localització:

Hospitals de camí: acollien els peregrins que passaven pel camí.

  • Hospitals urbans: fundats per autoritats municipals d’una ciutat.
  • Hospitals conventuals o monàstics: fundats per alguna congregació religiosa.

Segons la tipologia del acollit:

Hospitals de pobres

  • Hospitals de malalts

 

A la xerrada es tractaren dos hospitals de l’Edat Mitjana: l’Hospital de la Santa Creu i l’Hosptial d’Olesa de Bonesvalls (o de Cervelló).

Els hospitals medievals a Barcelona

Existien diversos hospitals a l’Edat Mitjana a la ciutat de Barcelona (Sant Nicolau, D’en Vilar, l’Hospital d’en Pere Desvilar, d’en Marcús, dels Mesells…). L’any 1401 es varen unir tots per oferir un millor servei a la ciutat en l’Hospital de la Santa Creu (exceptuant l’hospital dels Mesells que acollia als llebrosos). Els hospitals podien solien ser fundats amb les deixes testamentàries o bé per ordres religioses.

 

A les ordinacions de 1417 se’ns explica qui s’hi acollia a aquest hospital: hi són contínuament acollits, rebuts, sostinguts i alimentats, en gran nombre, hòmens i dones pobres, afollats, contrets, orats, nafrats e havents altres misèries humanes, infants gitats e altres persones miserables de diverses nacions i condicions.

 

Als llibres d’entrades de l’Hospital, conservats a la Biblioteca de Catalunya, podem veure com eren els que volien entrar a l’hospital. Coneixem el cas de una dona grega, de nom Caterina de 40 anys. Entrà l’any 1457 ferida d’aire (segurament són problemes respiratoris). Aquesta dona al entrar portava diverses robes: Una cota negra oldana, una gonella blava i dues negres, un pordomàs negre, unes calçotes vemelles i una camisa.

A més explica que: Declarava tenir un casa al carrer Nou prop de Framenors, on tenia un llit amb posts, matalàs, travesser, un parell de llençols oldans i un de cànem de ginesta, una flaçada, dues caixotes buides, a més de roba, una gonella verda i una cota verda, unes faldetes blaves i un mantell.

 

A l’Hospital també s’hi acollien nens i nenes orfes. Dels quals podem veure que a vegades portaven senyals: petites medalles, a voltes partides, segurament per a que la mare els pogués reclamar algun dia.

 

L’Hospital d’Olesa o dels Cervelló

L’Hospital d’Olesa fou fundat el 1262 per Guillem de Cervelló segons es pot llegir al seu testament: per les injúries fetes per mi […] vull i mano que es faci un hospital en el terme d’Olesa de Begues, arran de la via pública, […] al qual assigno i dono el lloc d’Olesa, amb tots els seus termes, homes i dones, censos, usatges, agraris…

 

A l’Hospital d’Olesa s’hi admetien: en el qual hospital vull i mano que siguin admesos i acurats els pobres de Jesucrist, els pelegrins i passatgers i en particular els framenors, els frares predicadors […] amb més esment que els altres homes…

 

Una de les fonts més importants per a l’estudi de l’Hospital són les visites pastorals on se’ns informa de la conducta dels parroquians i del rector. Trobem el 1315 que el rector té una concubina, que només fa missa els diumenges i que practica l’usura.

 

L’estat actual de l’Hospital fa que avui en dia no es pugui visitar el seu interior. És una llàstima ja que és l’únic hospital medieval que queda en peus al Penedès.

 

Roger Benito Julià (Amics de l’Hospital d’Olesa / Universitat de Barcelona / Institut d’Estudis Penedesencs)