Jaume Vicens Vives, vida i obra

Conferència: “Jaume Vicens Vives, vida i obra”
Conferènciant: Sra. Patricia Gabancho

30 d’abril de 2013

La coneguda periodista va fer una interessant exposició sobre la trajectòria de l’ historiador i intel•lectual Jaume Vicens Vives, a qui va definir com “una persona brillant en un temps fosc”. En efecte, Vicens va néixer a Girona el 1910 i el 1933 ja era ajudant de càtedra a la flamant Universitat Autònoma de Barcelona. Poc després protagonitzaria una polèmica sobre la concepció de la historia amb Ferran Soldevila i Rovira i Virgili, que l’acusaven de tenir una posició “no nacional” en analitzar els fets passats. La gosadia d’enfrontar-se als “mestres” feia preveure una carrera notable, però en acabar la guerra va ser depurat pels franquistes.
Posat davant la disjuntiva de reorientar la seva vida, Vicens Vives va decidir apostar per la carrera acadèmica, tot sotmetent-se a les “obligacions” del nou regim, cosa que li va valer l’etiqueta de “col•laboracionista” que li van penjar els ambients de la resistència catalana. I,certament, va col•laborar amb articles i arguments a favor de l’Espanya franquista, mentre mantenia vigent la seva intenció de renovar la historiografia seguint els corrents més moderns presents a Europa. En aquest sentit, propugna tornar als valors del Segle d’Or -Espanya, va dir “sempre pensa cap enrera” – per sortir del pessimisme de la generació del 98. Finalment, Vicens Vives guanya la càtedra a Barcelona l’any 1948 i comença el seu mestratge historiogràfic. En paral•lel, comença a freqüenta els ambients de la societat catalana.
L’exposició va recordar l’anàlisi que feia Vicens Vives sobre la historia espanyola contemporània, franquisme inclòs, abans de girar l’atenció cap a les aportacions de l’autor en relació a Catalunya, en especial al seu llibre “Noticia de Catalunya”, que va ser un best-seller local l’any 1954. La intenció de l’autor era tornar a forjar una aliança entre l’antiga burgesia catalanista – ara franquista- i els nous universitaris, de manera d’encaix que permetés respirar al país. Aquesta és la clau del seu “pactisme”: sense cap altra sortida que entendre’s amb Espanya, Catalunya havia de quallar una classe dirigent compromesa socialment i políticament amb el país.”No hem estat prou forts per fer-nos la nostra pròpia història” sentenciava Vicens Vives.
La conferenciant va donar per tancat el cicle del pactisme i va advocar per fer, ara si, la propia història nacional. El col•loqui va ser molt animat.