“Castellers Patrimoni de la Humanitat”

Conferència: “Castellers: Patrimoni de la Humanitat”
Conferenciant: Dr. Josep Bargalló, Comissionat de la Biennal de Castells, Professor de l’ICE de la Universitat Rovira i Virgili

2 d’abril de 2013

El Dr. Bargalló és una persona molt entesa dins del món dels castellers i això ens va permetre conèixer l’evolució que aquesta tradició ha tingut en el nostre país.

El 16 de novembre de 2010, a Nairobi, el Comitè Intergovernamental de la UNESCO catalogava el fet casteller com a Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat, el màxim reconeixement internacional per a una activitat de cultura popular d’arrel tradicional.

I ho feia perquè en els castells s’hi reuneixen tres factors fonamentals:
• tradició i història
• vitalitat i expansió contemporània
• valors socials
En no gaires dècades, els castells han passat de ser un costum festiu ancorat en unes poques comarques de la Catalunya Nova a expandir-se internament, fins a la Catalunya del Nord i les Illes, i darrerament a les Terres de l’Ebre,- i a fer un cert salt internacional, fonamentalment amb actuacions per tot Europa, per alguns països d’Amèrica i l’Orient. Cada cop, més colles, en més poblacions i territoris, amb més castells i més grans.
La catalogació com a Patrimoni de la Humanitat significa el reconeixement i la consolidació dels valors que han permès que els castells estableixin un sòlid enllaç amb la modernitat des de la preservació de la seva pròpia identitat, dels valors que han permès que el fet casteller hagi esdevingut paradigma de l’evolució constant i sostinguda de la cultura popular quan es manté viva i sap adequar-se a cada moment històric.
Són, així, els valors intrínsecs del fet casteller allò que és patrimonial i universal, més enllà de la seva significació històrica. En uns temps convulsos, eclèctics i mutants com els d’avui dia, els valors castellers poden ser una eina d’intervenció social valuosa, d’integració, treball cooperatiu i valoració de l’esforç col•lectiu a partir de l’encaix de cada component individual, necessàriament divers en capacitats i disponibilitats.
El fet casteller, doncs, no és tan sols Patrimoni de la Humanitat, és, també, un patrimoni en valors per a la humanitat. La seva nova responsabilitat comporta, finalment, tot un seguit de reptes: aprofundir en aquests valors i mantenir, a la vegada, la seva expansió a tots nivells; sostenir la seva identitat i continuar en la seva evolució… En definitiva, preservar la seva identitat i gaudir de la seva globalització.
La història dels castells, des de finals del segle XVIII fins a avui mateix, és, precisament, això: reptes constants i evolució sostinguda. I ara tenen millors instruments que mai. Són patrimoni universal.
El torn de preguntes va servir per entendre alguns conceptes i denominacions que no sempre estan a l’abast del públic.

Text: Joan Torné Ahicart
Foto. Jaume Tous Canuda