: “L’argot dels economistes traduït al llenguatge intel•ligible”

Antonio Padilla Reche, Expert en economia

El conferenciant va fer un ampli repàs del llenguatge normalment utilitzat pels economistes i que no sempre és ben entès per qui no està versat en aquest món. De vegades, els economistes usen i abusen dels termes tècnics, del seu argot, per comunicar-se amb els altres. Potser pretenen que no se’ls entengui o, com a mínim, que no se’ls entengui perfectament.

La seva conferència es va centrar en set punts, dels quals va triar les paraules que li van semblar més estranyes o, fins i tot, més perverses. Aquestes paraules van ser objecte d’unes clares explicacions:

– Banca (Banc dolent, Ibor, Taxa Tobin, prestador d’últim recurs)
– Borsa ( Mercat secundari, borsa de futurs, operacions a curt, volatilitat)
– Empresa (Hòlding, SIMCAV, I+D+i, Stock options, dúmping)
– Inversió (Hedge founds, participacions preferents, City of London)
– Economia política (Prima de risc, cicles econòmics, inflació subjacent, sector quaternari)
– Deute ( Deute d’un país, deute subordinat, hipoteca, dació en pagament)
– Escassetat (Principi d’escassetat).

De cadascuna d’elles en va fer una breu, però clara descripció, que va ajudar a entendre una mica més el llenguatge dels economistes.

Un extens torn de preguntes va ser la demostració de l’interès en què va ser seguida la conferència.

Text: Joan Torné Ahicart
Foto: Jaume Tous Canudas