Cavalcada de Reis 2013 – Crònica d’una mare il·lusionada

L’Emma, bastonera de l’ACPC i mare de l’Àlex i el Jordi, ens fa la seva crònica particular de la Cavalcada de Reis a Castelldefels:

“Mama Mama, quina hora és?”
Aquesta va ser la pregunta que em varen fer tant l’Àlex com el Jordi durant tot el dissabte 5 de gener… Esperaven amb nerviosisme que fossin les 16h de la tarda, hora a la que havien d’estar a l’Agrupació per disfressar-se i pujar a la carrossa, per tot seguit… anar a esperar als Reis Mags que sortissin del Castell!
Quins nervis!!!! Les 16h van arribar…tota una eternitat pels nens!!!

La Mama ja havia fet les disfresses, aquest any anaven vestits de ninots de neu. Dels ulls dels nens es reflectia una gran il•lusió … Com deia l’Àlex, “la seva missió era ajudar als Reis a repartir caramels a tots el nens de Castelldefels i acompanyar els Reis en tota la cavalcada”. “Quina passada Mama, això de poder ajudar als Reis m’encanta!!! Jordi, i tu no et mengis els caramels, que són pels nens del poble!!!”. Es notava la felicitat reflectida en el seu rostre… i la responsabilitat que sentia tenir.

L’hora va arribar, ja eren les 18h i totes les carrosses ja eren a la porta del Castell esperant que el Reis sortissin. Els Reis havien aprofitat per descansar al nostre Castell després d’un gran viatge. Aquell mateix dia havien arribat en vaixell al Port Ginesta i l’Alcalde els havia ofert el Castell com a lloc de descans.
Passades les 18h per fi van aparèixer els Reis… “Mama, Papa, ja són aquí!!!” Van cridar els dos emocionats!!! Després d’aquesta frase la carrossa de la nostra Agrupació es va posar en marxa seguint a la carrossa de l’Equip de Rugby de Castelldefels.
Els nens van començar a llençar caramels, un, dos, tres… un no parar!!!! “Papa en vull més” deien quan se’ls acabaven.

Quina feinada i amb quina felicitat feien la seva feina. El Jordi, que era el seu primer any a la carrossa, va quedar esgotat molt ràpid… quan van arribar a la Plaça Joan XXIII va decidir que en comptes de llençar caramels, se’ls havia de menjar… Dit i fet, en Jordi potser va acabar menjant-se 40 caramels en tot el recorregut…!!!
L’Àlex, en canvi, va demostrar que ja és un nen més responsable i madur amb els seus 7 anyets. De tant en tant, quan veia un nen petit o un bebè, li deia al seu Pare “Papa, dóna aquest grapat de caramels a aquell nen, que és petit i no arriba”…al sentir això se’ns queia la baba…

Els nens van acabar esgotats, sobretot en Jordi, que ja no podia ni baixar de la carrossa un cop va acabar la cavalcada i van tornar a l’Agrupació. Tot i el cansament, em va dir “Mama, tinc molta son i tinc fred” tot seguit va afegir,” …de què anirem disfressats l’any que ve? Quan falta?”, ja desitjava tornar a repetir aquesta experiència nova per a ell.

L’Àlex estava esverat, radiant d’emoció i molt orgullós i feliç del que havia viscut “Mama, ja tinc ganes que passi un any per tornar a pujar a la carrossa!!”

Els nens s’ho van passar bomba… Ara ens tocava als Pares aconseguir que anessin a dormir aviat perquè els Reis estaven a punt d’arribar a casa.

Va ser una tarda-nit màgica on fins i tot els adults ens contagiem d’aquesta il•lusió i món màgic dels nens. Tant de bo aquesta il•lusió i innocència no la perdéssim mai.”