El fi de l’Univers

En l’actualitat tenim una idea bastant clara de com va començar l’univers. Tot va començar a partir de “ou primigeni” de densitat INFITO que va explotar, alliberant matèria i energia. A aquesta explosió còsmica primitiva es diu Big Bang. Centenars de milers d’anys després del Big Bang es van formar les primeres estrelles i després les galàxies, que van seguir evolucionant fins a tenir l’aspecte que podem observar avui en dia. Creiem que el temps transcorregut entre el Big Bang i l’actualitat és d’uns 13.700 milions d’anys.
Les proves principals del Big Bang són l’expansió de l’Univers, que podem identificar gràcies al desplaçament del vermell de la llum de les estrelles llunyanes, i la radiació còsmica de fons, que és el “fòssil” de la primera llum que deixo escapar l’univers primitiu.
Si bé la teoria del Big Bang és generalment acceptada com a vàlida per la majoria de la comunitat científica, el final de l’Univers és un tema molt més controvertit i existeixen diverses hipòtesis al respecte. Segons la hipòtesi del Big Crunch es considera que l’Univers assolirà un màxim en la seva expansió i, a partir d’aquí tornarà a contreure i a col.lapsarse en forma semblant a un Big Bang al revés. Aquesta hipòtesi permetria que, el desmembrament final resultés un nou “ou primigeni” que pogués donar lloc a un nou Big Bang. I a partir del aquí tot seguirà expandint de manera indefinida. Però, en qualsevol cas, no tenim prou coneixements sobre el contingut i la naturalesa de la matèria i l’energia de l’Univers com per poder afirmar res definitiu.
Finalment, per poder posar en context les escales de temps associades a la vida de l’Univers, hem considerat el Calendari Còsmic que Carl Sagan va presentar en la seva coneguda sèrie de divulgació Cosmos. En el Calendari Còsmic se suposa que tota la història de l’Univers queda comprimida en un any, entre el Big Bang (que hauria ocorregut en el primer instant de l’1 de gener), i l’actualitat (l’últim instant del 31 de desembre). Amb aquesta condensació del temps, la Via Làctia, que és la galàxia on vivim, es va formar al maig, i el sol i la Terra entre principi i meitat de setembre. La vida a la Terra va sorgir a finals de setembre i els dinosaures van aparèixer la nit de Nadal. Els primers humans només van aparèixer el 31 de Desembre a les 22:30 i el descobriment d’Amèrica per Cristòfol Colom va tenir lloc l’últim segon de l’any. La història dels homes constituiria només un interval de temps diminut de la història de l’Univers.
En paraules de Carl Sagan: “Qui som?. Vivim en un planeta insignificant d’una estrella qualsevol perduda en una galàxia que es troba en una cantonada oblidada d’un univers on hi ha moltes més galàxies que persones”.
Amb un interessant i extens torn de preguntes va acabar aquesta conferència seguida amb el màxim pel nombrós públic assistent.